Alpens, estiu de l'any 1962
Quan es van fer aquestes fotos, l'estiu de l'any 1962, a Alpens feia pocs anys de la primera ensopegada de la Fàbrica de Dalt, fundada l'any 1925 per Josep Farré. La qual, després d'unes quantes topades més, va acabar per tancar definitivament cinc anys més tard.
Arran d'aquesta desfeta i de la crisi conjuntural que es patia a pagès, el poble va sofrir una davallada de més d'una quarta part de la població. Vam passar de més de 400 habitants a encara no 300, en només 10 anys (del 1960 al 1970), una gran batzacada.
Molt probablement, aquesta crisi va fer que Joan Prat i Roca (1898 - 1985), ferrer i forjador d'Alpens, veient que les feines per a la pagesia i la indústria cada vegada anaven pitjor, s'endinsés en la tasca que esdevindria el llegat en forja que tots honorem, amb el Manelic presidint l'actual plaça Joan Prat i molts altres elements de ferro forjat que tots podem contemplar només fent una passejada pel poble.
Res va impedir que construíssim els habitatges dels mestres que pots veure en una de les fotos (9), i que sis anys més tard, l'any 1968 —enguany celebrem els cinquanta anys!— estrenéssim la nova escola del poble.
El 67 vam obtenir la cessió d'ús del camp de futbol recentment adquirit en propietat per l'Ajuntament, i fou l'última vegada que es va celebrar la Processó de Corpus, tot un clàssic d'aquells temps.
Fotos cedides per Xavier Sabartés i Saperas. Gràcies! Autor desconegut.
Tots els drets reservats.
(1) Antiga entrada del poble pel camí dels Rosers. (2) Vista general del poble des de la vessant sud. Antiga entrada principal. (3) El carrer de Baix. (4) El carrer Graell. Indret on va morir Cabrinetty (Batalla d'Alpens, 9-7-1873). (5) El carrer Graell, l'església i el campanar. (6) La Volta, amb el pou comú al fons. (7) La futura plaça Agustí Canellas i l'església, des de la Volta. (8) El carrer Ripoll amb l'escola de ca les Monges, a la dreta. (9) L'Era i el carrer de Dalt. Amb l'edifici dels mestres (1962), sense l'escola (1968). (10) Els camps del camí del Call i la futura carrera Lluçanesa, sense la casa de cal Roma - M. Sabartés (1963). (11) Mitjanit d'estiu. (12) Padró de Sant Antoni amb la masia Torrats al fons. (13) La font de la Pixarella. (14) La Solana d'Anfruns. (15) Des de la Roca de la Lluna, diria. S'endevina el carrer Planes i el Pedraforca a l'horitzó. (16) Puig Cornador, l'Empriu. (17) Vista general (no identificada). (18 i 19) La riera de Merlès. (20) El pont de Roma, riera de Merlès.
Tot i les mancances de llavors, gràcies a la disponibilitat del Casino —l'obra emblemàtica de Miquel Casals!— i a l'empenta de la gent d'Alpens, que en això de la gresca sempre hi hem tingut la mà trencada, vam continuar organitzant unes Festes Majors de nassos!
↪ Vegem el programa de la Festa Major d'aquest any 1962 [PDF, 641 kB]
★ Trobaràs més programes a "Alpens, de l'envelat al teatre... Un viatge al segle passat"
Arran d'aquesta desfeta i de la crisi conjuntural que es patia a pagès, el poble va sofrir una davallada de més d'una quarta part de la població. Vam passar de més de 400 habitants a encara no 300, en només 10 anys (del 1960 al 1970), una gran batzacada.
Molt probablement, aquesta crisi va fer que Joan Prat i Roca (1898 - 1985), ferrer i forjador d'Alpens, veient que les feines per a la pagesia i la indústria cada vegada anaven pitjor, s'endinsés en la tasca que esdevindria el llegat en forja que tots honorem, amb el Manelic presidint l'actual plaça Joan Prat i molts altres elements de ferro forjat que tots podem contemplar només fent una passejada pel poble.
Res va impedir que construíssim els habitatges dels mestres que pots veure en una de les fotos (9), i que sis anys més tard, l'any 1968 —enguany celebrem els cinquanta anys!— estrenéssim la nova escola del poble.
El 67 vam obtenir la cessió d'ús del camp de futbol recentment adquirit en propietat per l'Ajuntament, i fou l'última vegada que es va celebrar la Processó de Corpus, tot un clàssic d'aquells temps.
Fotos cedides per Xavier Sabartés i Saperas. Gràcies! Autor desconegut.
Tots els drets reservats.
Tot i les mancances de llavors, gràcies a la disponibilitat del Casino —l'obra emblemàtica de Miquel Casals!— i a l'empenta de la gent d'Alpens, que en això de la gresca sempre hi hem tingut la mà trencada, vam continuar organitzant unes Festes Majors de nassos!
↪ Vegem el programa de la Festa Major d'aquest any 1962 [PDF, 641 kB]
★ Trobaràs més programes a "Alpens, de l'envelat al teatre... Un viatge al segle passat"
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita i pel comentari. Torna aviat, ens hi trobaràs sempre.
Lluís, Gent d'Alpens