Alpens, 1913... Terme de poca aigua, gens d'arbrat i clima sa

De la mà de la Geografia General de Catalunya avui ens endinsarem en una nova fotografia del poble d'Alpens del primer quart del segle passat. Vols venir? Ens en anem a l'Alpens de l'any 1913.
Tot i que ja fa 32 anys de la inauguració del primer tram de l'actual carretera (la Pubilla de Catalunya) i 34 de l'arribada del tren a Sant Quirze (sí, el que havia de passar per Alpens), encara es viatja en tartana.
En el programa de Festa Major que trobaràs al capdavall d'aquest article podem llegir: "Gracies a les gestions del incansable Paborde s'ha conseguit que durant els dies de les festes, la companyia de tartanes de San Quirse a Berga, fará un aument del 97 per 100 en els preus de transports fins a aquest poble."

      


Publica la Geografia General de Catalunya(Vol. 2, Província de Barcelona. pàg. 106).

Alpens. "Poble de 148 cases, comptant-n' hi 31 d' escampades, ab 470 habitants de fet y 510 de dret, a 33 kilòmetres a Ponent del cap de partit y a 840 metres d' altitut. Es una terra montanyosa, al origen de la riera Gavarresa. Hi passa la carretera provincial de Sant Quirze a la frontera de la provincia de Lleyda, per Berga, y la seua estació més propera es la d' aquell poble, que-n dista 15 kilòmetres.
Lo seu terme té poca aygua y gens d' arbrat, però es de clima sà, y confronta al N. ab la provincia de Gerona, al E. ab lo terme municipal de Sant Pere de Sora, al S. ab lo de Sant Agustí de Llussanès, y al O. ab los de Santa María de Llussà y Borredà.

Lo poblé té una parroquia baix la advocació de Santa María, y una anexa, la de Sant Pere de Serrallonga, a 4 kilòmetres en direcció N., ab un sol rector y un coadjutor; un convent de Germanes Dominiques y una costura y un estudi municipals. De la primitiva esglesia no-n queda més que lo campanar.
Fà la festa major los díes 27 y 28 de Setembre; fires lo 25 de Març y lo penúltim diumenge de Maig, y mercat tots los diumenges.

Té cinch hostals, dues fabriques de texits de cotó, una de llangonisses y dos molins de farina.
Lo seu terme, que es mólt àrit, produheix blat, blat de moro, mongetes y patates. A mitja hora escassa del poble hi ha la Roca de Pena, que-s una veritable bellesa natural.

Durant la derrera guerra civil hi va morir lo brigadier En Joseph Cabrinetty y en una emboscada que li van preparar los carlins, qui, manats per En Savalls, eran dins del poble.
Aquella jornada li va valdre a aquest capitost lo títol de comte d' Alpens. [Vegem les carlinades]

Era de la jurisdicció del abat del Monestir de Ripoll, y depèn en lo eclesiàstich del bisbat de Solsona.
Hi ha cabo de sometent.
Lo sabi matemàtich y astrònom Fra Agustí Canellas, trinitari calçat, era fill d' aquest poble (1765 a 1818).

[Peu de pàgina] S' ocupan d' Alpens:
Apuntes para la última guerra carlista en Cataluña (1872-1873), per En Joaquím La Llave y García, pl. 32, 1 vol. 4.° (Madrid, 1877). — Bergadà, Valls altes del Llobregat, per En Cèsar August Torras, pl. 119. — Colecció de monografíes de Catalunya, ordenat per En Joseph Roig y Vilardell, lletra A, pis. 100 y 101 (Barcelona, 1890). — Excursió a Alpens, Santuari de La Quart, Vilada y Sant Jaume de Frontanyà, per En Cèsar August Torras, en Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any 1903, pls. 152 y 153."

Aquesta obra, dirigida per l'historiador Francesc Carreras i Candi i per Cels Gomis i Mestres en el cas del volum de la província de Barcelona, consta de sis volums publicats entre 1908 i 1918 per l'Editorial Alberto Martí i digitalitzats (en aquest cas) per la University of Toronto Library. Gràcies! Realment és impressionant com la cultura esdevé cada cop més universal gràcies a noves tecnologies i la capacitat de compartir coneixements que ens brinden.

↪ Segueix aquest enllaç de la University of Toronto - Robarts Library per llegir l'obra


Context

Quan es publica aquesta edició de la Geografia General de Catalunya, el poble viu intensament.

Fa 3 anys de l'arribada de l'electricitat a cal Teta i 4 de la construcció —per part de Josep Vall— de l'edifici modernista de la Placeta. Han passat poc més de 5 anys del dia que el tren Renard va passar per Alpens.

Fa 13 anys de la visita d'Antoni M. Alcover (l'autor del Diccionari català-valencià-balear), 12 del ple apogeu de la cobla Infantil d'Alpens i poc més de 10 anys de la visita de César A. Torras, en la qual ens descriu l'arribada en tren a Sant Quirze i la pujada amb tartana fins al poble, amb un fred de mil dimonis.

Joan Prat i Roca, el ferrer, té 15 anys i Joana Matia (que de gran esdevindrà mestra i primera alcaldessa del poble) i el poeta Agustí Bartra ronden els cinc.
Fa 16 de la publicació (des de Venècia) del testament polític de Carles VII i en fa 24 de la visita de Santiago Rusiñol. En Miquel Casals té 34 anys i Josep Plans, 38.




Cartell de la Festa Major d'Alpens de l'any 1913 
"¡COMPATRICIS!  ¡COMARCANS!
Llegui el Cartell de les festes y espectacles religiosos y profans que celebrará el poble d'Alpens els dies 26, 27, 28 y 29 del present Septembre, en honor de sos compatrons Sant Cosme y Sant Damiá. [...]"

Comentaris

  1. Josep Mauri21/6/18 6:39

    El que costa d'entendre és allò de "Lo seu terme té poca aygua y gens d' arbrat". Molt curiosa afirmació tot i l'època en què està descrita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs t'ho pots ben creure
      Si busques "La pleta de Torrats", hi trobaràs una foto comparada que ho descriu ben bé.

      Elimina
  2. Per a tothom: llegiu amb detall la ressenya sencera perquè és d'antologia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tens tota la raó: val la pena llegir-la!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀
➤ ➤ ➤  ARTICLES MÉS LLEGITS DELS ÚLTIMS 7 DIES

Josep Puigcercós i Payrot (Alpens, 1772 - Barcelona, 1821)

'Democràcia (assaig general)', Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-2003)

La masia del Graell d'Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria

Alpens, estiu de l'any 1962

Alpens, solidari. SOPAR GROC

De quan érem petits... L'escola del poble